dimecres, 15 de juny de 2016


La ladrona de libros de MarkusZusak


Yo me he leído el libro La ladrona de libros de MarkusZusak.
MarkusZusak (23 de junio de 1975, Sídney) es un escritor australiano conocido internacionalmente por sus novelas de literatura. Las experiencias de sus padres en Austria y en Alemania, y las historias que le iban contando de niño, le inspiraron para escribir La ladrona de libros.
Todo transcurre en Molching, una pequeña ciudad en las afueras de Munich. Trata sobre Liesel, una niña que vive con sus padres adoptivos, Hans y Rosa Hubermann. Al cabo de un tiempo llega Max, un judío que se esconde en su sótano. La historia cuenta cómo con la lectura y la escritura permiten pasar mejor la guerra.
Me han gustado mucho los personajes, y me parece muy bien que lo cuente todo desde el punto de vista de los ciudadanos normales. Los personajes evolucionan por los acontecimientos que viven desde que empieza la guerra, las cosas que les ocurren los van cambiando como personas y esto hace que la novela sea más interesante porque es lo que sucede realmente. Por otro lado, como ya he dicho, todo trascurre en Molching, una pequeña ciudad a las afueras de Munich, Alemania. Me gusta que sea una ciudad cualquiera, y no alguna más conocida o importante en aquel momento.

Transcurre entre el 1939 y el 1943, que son los primeros años de la segunda guerra mundial. Este periodo de la historia siempre me ha llamado la atención, creo que es un momento muy importante de la historia de Europa.
Lo excepcional de este libro es que la narradora es la muerte. Me encanta que sea ella la narradora, porque es la única que lo puede saber todo en todo momento, y porque me parece muy original.
En  conclusión, este libro me ha gustado muchísimo, es de los mejores que he leído. Me ha hecho sonreír, llorar, y me ha llegado al corazón.
Se lo recomiendo a cualquiera que tenga ganas de leerlo, porque merece mucho la pena y es un libro espectacular.

                                                                          J.S.   3r A



Donde esté mi corazón


Donde esté mi corazón, es una novela escrita por Jordi Sierra i Fabra, autor conocido por sus obras de literatura infantil y juvenil como Campos de fresa. La protagonista de esta historia es Montse, una joven a la que le han hecho un trasplante de corazón y que se enamora de Sergio, un chico que aparece de manera inesperada en su vida.
La acción transcurre en Vallirana, un pueblo cercano a Barcelona. Me ha gustado que la historia pase en un lugar tan cerca de La Garriga, porque muchas veces leemos historias que ocurren muy lejos o en lugares imaginarios. Todo pasa en la época actual y esto también hace que se pueda entender todo y que te sitúes muy rápidamente.
Mi personaje favorito es Montse, una chica fuerte y valiente que al principio tiene mucho miedo y es muy tímida pero que va evolucionando y abriéndose cada vez más por el amor que siente por Sergio. Él también es un personaje interesante pero un poco extraño. Me parece un poco raro que una persona busque a la que tiene el corazón de la persona amada, es un poco morboso. Tampoco me gusta la reacción que tiene de huir cuando se sabe la verdad. De todas formas los dos protagonistas son personajes muy interesantes.
Toda la historia está explicada por un narrador en 3ª persona pero también hay muchos diálogos por lo que en muchos momentos sabemos perfectamente lo que sienten los personajes.
Para finalizar tengo que decir que al principio este libro me pareció la típica historia de amor adolescente, pero después me di cuenta de que introduciendo el tema del trasplante de corazón, el autor conseguía crear una historia diferente que te hace pensar sobre lo que es el amor y lo que haríamos si muriera nuestra pareja.


                                                                                                                         
                                                                                                                        L. M   3r A

dimarts, 5 de gener de 2016




d’ Hortense Ullrich


La Ioio és una noia una mica rebel i independent. És clar que això en part és perquè ha d'aguantar la germana petita més empipadora i la mare més caòtica del món. Per sort hi ha una altra cosa "al món" que li fa perdre el cap: ELS NOIS.
Acabada la relació amb en Justus,  Ioio torna a estar enamorada. Bojament enamorada. Tot va començar quan la Ioio anava a buscar un paquet de 32 rotlles de paper higiènic que li havia demanat la seva mare. Quan tornava cap a casa (amb el paquet de paper higiènic) va quedar bocabadada observant un noi molt guapo que hi havia prop seu. La Ioio va ensopegar amb una corretja de gos i va caure a terra. El noi se la va quedar mirant i li va dir que tenia cara d’àngel. Es deia Eberhard, un nom no massa adequat a la seva “bellesa” segons el que diu la Ioio. L’endemà la Ioio va tornar a passar pel mateix lloc on havia trobat l’Eberhard el amb l’esperança de tornar-lo a veure, però aquest cop anava una mica canviada: s’havia tenyit els cabells de color ros platinat, com els àngels. I de la nit al dia, la Ioio va començar a fer mil ximpleries per amor. Al final resulta que l’Eberhard és un mentider que té cregut el fet de ser guapo i que parla amb les noies per veure quantes d’elles es tenyeixen de ros platinat perquè ell ho diu. En general, podem dir que ha mentit a la Ioio tot aquest tems. Però per sort la nostra amiga Ioio acaba aconseguint un noi com cal i que se l’estima.
El llibre porta el títol de “L’amor et torna rossa” perquè a vegades, hi ha gent que utilitza l’adjectiu rossa com a sinònim de “tonta”, per dir-ho d’aquesta manera. Si ho mirem des d’aquesta perspectiva, el títol seria “L’amor et torna tonta” i hi ha molta gent que ho creu així.
Jo recomano aquest llibre per a aquelles persones a qui els agraden les històries d’amor. Té un toc graciós per les escenes de vergonya i de ximpleries que fa la Ioio i les persones que són uns enamoradisses se sentiran identificades amb el que li passa. El text no és un text normal i corrent, és més aviat de l’estil d’un diari personal, el diari de la Ioio.


                                                                             Anna Villalmanzo i Basart






El pres D’Azkaban


Aquesta novel·la de J.K. Rowling és la tercera entrega de la saga de novel·les de Harry Potter.
El pres D’azkaban és un llibre que recull un seguit d’aventures que protagonitza Harry Potter en les quals utilitza els seus poders màgics per combatre els  malvats que intenten destruir-lo. Harry és ajudat per els seus amics Hermione i Ron.
L’institut Vil·la Romana té la col·lecció de llibres de les novel·les de J.K. Rowling.
Recomano aquest llibre a tothom que li agradi la ciència ficció o la màgia. La gent que hagi vist les pel·lícules de Harry Potter haurien de llegir les novel·les  ja que els llibres tenen més detalls sobre aquestes històries i  per poder trobar les diferències entre les pel·lícules i les novel·les.

                                                                                                          Joel Prat


diumenge, 3 de gener de 2016




Las memorias de Sherlock Holmes
de  Sir Arthur Conan Doyle


Aquesta novel·la de Sir Arthur Conan Doyle forma part del recull d’obres d’aquest autor que posseeix l’institut. Aquest llibre en concret està format per diferents casos que resol Sherlock Holmes utilitzant la seva intel·ligència i la seva perspicàcia. En aquest llibre Sherlock compta amb l’ajuda del seu estimat Watson (que ja s’ha casat amb Mary) i del seu germà Mycroft, un home més intel·ligent i perspicaç que ell però que no té la seva energia. 
Recomano a tothom que li agradi aquest gènere de llibres i a qui li agradi aquest autor que se’l llegeixi perquè en aquest llibre es veu la relació que té en Sherlock amb el professor Moriarty. És interessant perquè se li ha donat molta importància posteriorment en sèries de televisió i pel·lícules però només surt en una història curta.


                                                                                       Gerard Rodrigo



EL VIOLÍ D’AUSCHWITZ
de
Maria Àngels Anglada




Aquest llibre m’ha fet reflexionar i anar més enllà del que està narrat. M’ha fet posar-me a la pell dels jueus, que van patir inhumanes condicions als camps de concentració nazis. Sobretot en la d’en Daniel, el protagonista.
Considero, que tal com està escrit, fa entendre i imaginar tot allò que narra, sense necessitat d’imatges o quelcom similar. Tot i que les situacions són bastant dures, formen part de la història i per això m’ha semblat interessant i enriquidor.

                                             

                            Laura González Martín






CRAZY

El llibre de la biblioteca que m’he llegit és Crazy de Benjamin Lebert. Es tracta d’un llibre autobiogràfic. Relata la vida de l’autor als setze anys. En Benjamin pateix una malaltia la qual li paralitza la part esquerra del seu cos. Això provoca que vagi malament amb els estudis, doncs la paràlisi li afecta tota la part de lògica entre altres camps del cervell. Després de passar per quatre instituts i seguir amb el primer de secundaria suspès, el protagonista ingressa a l’internat Castell de Neuseelen. Allà coneix en Janosch, en Florian, en Troy i els dos Fèlix: en Fèlix gras i en Fèlix prim. Serà amb aquests amics amb qui descobrirà totes aquelles coses que ceguen els adolescents.
La trama del llibre m’ha agradat força, tot i que quan el protagonista reflexiona sobre la vida, el trobo excessivament rebuscat. A més, sovint implica a Déu i li atorga accions i emocions dels protagonistes, fet que em desagrada. Tot i això, admiro la manera d’escriure de l’autor tenint en compte que només té 16 anys. El recomano a aquells adolescents que busquin un llibre que els faci reflexionar sobre tota mena de                                                          temes.

                                                                                                                             Berta Andreu