diumenge, 12 d’abril del 2015



LLEGIR  ÉS PERILLÓS

Hem estat llegint una entrevistga a Alberto Manguel, escriptor argentí, autor d' una Historia de la lectura fantàstica. Us deixem aquí algunes de les seves reflexions:


 "Las calidades que tiene la tecnología, por razones económicas, son las que nuestra sociedad pone por delante. Hace cincuenta años la biblioteca estaba en el centro de la sociedad, nadie discutía que leer era importante, pero el capitalismo salvaje actual no puede permitirse un consumidor lento. La literatura, en cambio, requiere lentitud, requiere que te detengas, que reflexiones, que nunca alcances una conclusión. Nunca puedes saber si Don Quijote está loco o no. Como sociedad tenemos que decir que el acto intelectual es importante. No puedes pedir a un adolescente que lea cuando le estás diciendo que toda actividad que no te dé una ganancia inmediata y visible es inútil. Creo que no existen seres humanos no lectores. En la sociedad actual es como si fuésemos misioneros de una religión en la que la iglesia central ya no cree".



"La historia del libro corre paralela a la de la censura. Una de las cosas esenciales que proporciona la lectura es aprender a pensar, y no hay nada más peligroso para el poder que un pueblo pensante. La tarea del político es más fácil frente a un pueblo idiota, educarnos en la estupidez es quitarnos los libros, y eso siempre ha sido tarea de dictadores".


¿La lectura queda finalmente como un acto de rebeldía? "Siempre lo ha sido. Primero porque se valora la acción y no la inacción y porque conduce a la reflexión, y eso siempre es peligroso. Y porque a través de la lectura empezamos a conocer quiénes somos. En el futuro, leer será no sólo un acto de rebeldía, sino también un acto de supervivencia. Si como lectores nos resignamos a que nos impidan leer la buena literatura nos vamos a condenar a ser menos humanos. Es un riesgo que, por supuesto, no podemos correr. Ya estamos al borde de la catástrofe porque hemos destruido el mundo natural y ahora estamos haciendo todo lo posible para destruir el mundo intelectual. 


EL DIARI BLAU DE LA CARLOTA
 
M’he llegit El diari blau de la Carlota de Gemma Lienas. La Carlota és una noia de 17 anys que fa un diari sobre la violència de gènere. Explica testimonis reals de noies o nois que han patit alguna mena de violència,  ja sigui física o psicològica a causa del  masclisme, de l’assetjament escolar, del racisme, etc. Però ella viurà un d’aquests fets més a prop del que es pensa.
És una novel·la juvenil que a mi m’ha agradat, tot i que a vegades s’allarga una mica i arriba a fer-se una mica pesada, però és un llibre que et fa reflexionar, et fa pensar que a vegades les coses que veus poden ser molt pitjor del que et penses.
                                                                                                                                        Blanca Artero



PETER PAN


Segur que tots heu sentit a parlar alguna vegada d’en Peter Pan. O heu vist alguna pel·lícula seva, o fins i tot potser heu llegit algun llibre sobre aquest exòtic homenet. Però estic convençuda que mai heu imaginat la història de Peter Pan tal i com està escrita en aquesta novel·la.
Tot comença quan la Wendy, en John i en Michel, tres nens anglesos, es posen a dormir escoltant les histories d’en Peter Pan, narrades per la seva mare. Però el son d’aquests nens es veu interromput quan, a mitjanit, la finestra s’obre de bat a bat i apareix, volant, un nen vestit de verd. La Wendy es desperta, espantada, i veu al nen que ha entrat volant. Un nen petit, amb el cabell vermell i totes les dents de llet, vestit amb una samarreta i uns pantalons fets de fulles. La Wendy el reconeix ràpidament. És en Peter Pan. Després de parlar una estona, en Peter convenç la Wendy que vagi amb ell al país de Mai Més, ja que ell i uns amics seus necessiten una mare. La Wendy accepta, però desperta en John i en Michel per endur-se’ls amb ella. En Peter ensenya a volar als tres germanets i ,de seguida, emprenen el viatge cap a Mai Més.
Allà, viuran un munt d’aventures amb pirates, indis, i una fada que... diguem que no es la millor amiga de la Wendy.
El llibre no es gaire llarg, així que jo recomano que, qualsevol que tingui una mica d’estona lliure, passi per la biblioteca i s’endinsi en aquest mon on la màgia viu i els nens no es fan grans.

                                                                                                            Berta Garcia Filbà

El noi del pijama de ratlles


Aquest és un llibre que agrada molt. Aquí teniu un petit resum i la valoració que en fan dues alumnes de 3r d'ESO. 

En Bruno era un nen que vivia a Berlin amb la seva família. Tot li anava bé, estava content amb la seva vida. Fins que un dia, quan tornava de l’escola, va veure la Maria, la minyona, guardant totes les seves pertinences en caixes. La mare li va explicar que el pare havia sigut destinat a viure a un altre lloc, per motius de feina. El Bruno va rondinar moltíssim quan va saber que la casa on anaven era al mig del no res, a Out-With. El Bruno odiava aquella casa. Sempre estava plena de soldats pul·lulant. Un dia, des de la seva habitació va poder veure una mena de colònia on hi havia moltes persones. Ell volia jugar amb qui fos, ja que la seva germana, la Gretel, no volia estar pas amb ell. Però sabia que no podia sortir de la casa sense el pare o la mare.                                                                                           
Un dia, quan no hi havia ningú a la casa, en Bruno jugava amb un gronxador que ell mateix s’havia fet. Però va controlar malament l’espai i va caure. Un home més gran que el pare, però més jove que l’avi, el va collir i el va curar. En Bruno, encuriosit, li va preguntar el seu nom, es deia Padel, i també la raó per la qual portava aquell pijama de ratlles. Ell li ho va començar a explicar però va aparèixer la mare d’en Bruno i va haver de callar. Un dia, en Bruno, avorrit, va decidir marxar a explorar. Va trobar la colònia i va conèixer un nen que es deia Shmul. Ell li va explicar que estava allà només per una raó: era jueu. Com que es van fer molt bons amics, en Bruno anava allà a veure’l cada dia. Però un dia, l’Shmul no va aparèixer. I no us explico més.                                                            

A mi és un  llibre que m’ha agradat moltíssim perquè és una historia molt maca, a més el senyor Boyne escriu molt bé. Jo el recomano a qualsevol persona  a qui li agradi descobrir coses sobre el passat a través d’una novel·la.

                                                                                                                        Georgina Ducet



A mí, me ha gustado mucho leer este libro. Pienso que es muy bonito, ver como se hacen amigos, como Bruno va conociendo poco a poco lo que es de verdad la alambrada. Bruno va evolucionando como persona.
Yo lo recomiendo por lo que acabo de decir, y porque,  además, no es difícil de leer y no se hace pesado.
                                                                                                                       Judit Serna
   El diari vermell del Flanagan


Jo m’he llegit el llibre El diari vermell del Flanagan, escrit per Andreu Martín i Jaume Ribera. El llibre tracta sobre un noi i una noia que es coneixen i decideixen escriure en un diari en el qual explicaran tot allò que sàpiguen o aprenguin del sexe. Al final acabaran compartint experiències.
Recomano aquest llibre a totes aquelles persones que vulgui saber sobre aquest tema i, a més, llegir un bon llibre. És un llibre especial ja que parla sobre el sexe que és un tema tabú entre pares i fills,  i encara que amb els amics es comenti mai  no es fa d’una manera seriosa, sempre en broma. Els llibres d’en Flanagan són tota una col·lecció com ara Flanagan de luxe o Tots els detectius es diuen Flanagan.  
                                                                                                              Pol Vall