d’ Hortense Ullrich
La Ioio és una noia una mica rebel i
independent. És clar que això en part és perquè ha d'aguantar la germana petita
més empipadora i la mare més caòtica del món. Per sort hi ha una altra cosa
"al món" que li fa perdre el cap: ELS NOIS.
Acabada la relació amb en Justus, Ioio
torna a estar enamorada. Bojament enamorada. Tot
va començar quan la Ioio anava a buscar un paquet de 32 rotlles de paper
higiènic que li havia demanat la seva mare. Quan tornava cap a casa (amb el
paquet de paper higiènic) va quedar bocabadada observant un noi molt guapo que
hi havia prop seu. La Ioio va ensopegar amb una corretja de gos i va caure a
terra. El noi se la va quedar mirant i li va dir que tenia cara d’àngel. Es
deia Eberhard, un nom no massa adequat a la seva “bellesa” segons el que diu la
Ioio. L’endemà la Ioio va tornar a passar pel mateix lloc on havia trobat l’Eberhard
el amb l’esperança de tornar-lo a veure, però aquest cop anava una mica
canviada: s’havia tenyit els cabells de color ros platinat, com els àngels. I
de la nit al dia, la Ioio va començar a fer mil ximpleries per amor. Al final
resulta que l’Eberhard és un mentider que té cregut el fet de ser guapo i que
parla amb les noies per veure quantes d’elles es tenyeixen de ros platinat
perquè ell ho diu. En general, podem dir que ha mentit a la Ioio tot aquest
tems. Però per sort la nostra amiga Ioio acaba aconseguint un noi com cal i que
se l’estima.
El llibre porta el títol de “L’amor et torna
rossa” perquè a vegades, hi ha gent que utilitza l’adjectiu rossa com a sinònim
de “tonta”, per dir-ho d’aquesta manera. Si ho mirem des d’aquesta perspectiva,
el títol seria “L’amor et torna tonta” i hi ha molta gent que ho creu així.
Jo recomano aquest llibre per a aquelles
persones a qui els agraden les històries d’amor. Té un toc graciós per les
escenes de vergonya i de ximpleries que fa la Ioio i les persones que són uns
enamoradisses se sentiran identificades amb el que li passa. El text no és un
text normal i corrent, és més aviat de l’estil d’un diari personal, el diari de
la Ioio.
Anna
Villalmanzo i Basart
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada