dimarts, 5 de gener del 2016




d’ Hortense Ullrich


La Ioio és una noia una mica rebel i independent. És clar que això en part és perquè ha d'aguantar la germana petita més empipadora i la mare més caòtica del món. Per sort hi ha una altra cosa "al món" que li fa perdre el cap: ELS NOIS.
Acabada la relació amb en Justus,  Ioio torna a estar enamorada. Bojament enamorada. Tot va començar quan la Ioio anava a buscar un paquet de 32 rotlles de paper higiènic que li havia demanat la seva mare. Quan tornava cap a casa (amb el paquet de paper higiènic) va quedar bocabadada observant un noi molt guapo que hi havia prop seu. La Ioio va ensopegar amb una corretja de gos i va caure a terra. El noi se la va quedar mirant i li va dir que tenia cara d’àngel. Es deia Eberhard, un nom no massa adequat a la seva “bellesa” segons el que diu la Ioio. L’endemà la Ioio va tornar a passar pel mateix lloc on havia trobat l’Eberhard el amb l’esperança de tornar-lo a veure, però aquest cop anava una mica canviada: s’havia tenyit els cabells de color ros platinat, com els àngels. I de la nit al dia, la Ioio va començar a fer mil ximpleries per amor. Al final resulta que l’Eberhard és un mentider que té cregut el fet de ser guapo i que parla amb les noies per veure quantes d’elles es tenyeixen de ros platinat perquè ell ho diu. En general, podem dir que ha mentit a la Ioio tot aquest tems. Però per sort la nostra amiga Ioio acaba aconseguint un noi com cal i que se l’estima.
El llibre porta el títol de “L’amor et torna rossa” perquè a vegades, hi ha gent que utilitza l’adjectiu rossa com a sinònim de “tonta”, per dir-ho d’aquesta manera. Si ho mirem des d’aquesta perspectiva, el títol seria “L’amor et torna tonta” i hi ha molta gent que ho creu així.
Jo recomano aquest llibre per a aquelles persones a qui els agraden les històries d’amor. Té un toc graciós per les escenes de vergonya i de ximpleries que fa la Ioio i les persones que són uns enamoradisses se sentiran identificades amb el que li passa. El text no és un text normal i corrent, és més aviat de l’estil d’un diari personal, el diari de la Ioio.


                                                                             Anna Villalmanzo i Basart


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada